La segunda, y Catalana varonia de onze reyes.

Pedro Abarca

(Jaca, 1619 - Palència, 1693) 

Los reyes de Aragón en Anales históricos.

Volum I - (Epíleg) Pàg XI
Madrid 1682

Pedro Abarca

Teòleg i historiador jesuïta aragonès nascut a Jaca (Osca) en 1619 i mort a Palencia al 1693.

Va ingressar a la Companyia de Jesús a 1641, als 22 anys d'edat. Va ensenyar Teologia al Col·legi de Sant Ambrosio de Valladolid i després, durant al voltant 25 anys, a la Universitat de Salamanca com a catedratic. Va ser també mestre del gremi d'aquesta universitat i cronista major del regne de  Castella. Va escriure alguns tractats de Teologia, com el “Tractatus teologici de Scientia Dei” ('Tractat teològic de la Ciència de Déu'), i també algunes obres històriques. La més important va ser “Los Reyes de Aragon en anales históricos”  dividit en 2 parts, publicats la primera a  Madrid al 1682, dedicada a Carlos II i la segona a Salamanca al 1684 i dedicada a la duquessa de Segorbe. Abasta tota la història aragonesa fins a Ferran II. Malgrat ser l'autor aragonès, evita omplir els orígens del regne amb llegendes i suposats monarques, seguint l'exemple del cronista Zurita que també va eludir l'espinós tema dels orígens del regne. Nota de modernitat és la seva afició a la geografia del país per intuir com va ser la vida de la societat aragonesa d'altres temps.

 Altres escrits historiogràfics van ser “Disputa histórica de los Reinados de Pamplona” y “ Pretendidos Reyes de Sobrarbe”, amb l'objecte de demostrar la inexistència de certs monarques que suposadament haurien regnat en els orígens d'aquests estats, o un llibre sobre el monestir d'Osca de Sant Joan de la Penya.

X.M.C.  4/2015

Pàgina d'inici.