Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.
 |
| Plafó exposat al palau de l'Alfajería a Saragossa. |
Gualberto
Fabricio de Vagad
Saragossa, nomenat cronista major del Regne d’Aragó al
1466.
Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
València 1524
Hieronymo Roman
y Zamora
(Logroño, 1536-1597)
Salamanca 1595
Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554)
València 1550
 |
Barcelona 1603
Juan Dameto i
Cotoner
(Palma de
Mallorca, 1554 - 1633)
Palma 1610
 |
Gonzalo Argote de Molina
Sevilla 1588
|
Juan de Madariaga
Valencia 1617
Francisco Diego
de Aynsa y de Iriarte
Osca (1586-1628)
Osca
1619
Juan Briz Martínez
(Saragossa ±1570-San Juan de la Peña
1632)
Saragossa 1620
Esteban de Garibay y Zamalloa
(Arrasate
1533 - Madrid 1600)
Barcelona
1628
Juan Francisco Andrés Uztárroz
(Saragossa 1606
- Madrid 1653)
Saragossa 1630
Jerónimo de
Blancas y Tomás
(Saragossa, ? - 1590)
Saragossa 1680
 |
| Juan Eusebio
Nieremberg
1689
|
 |
| Epitome
historico de la Muy Ilustre ciudad de Manresa Juan Gaspar Roig (1624-1691) 1692 |
SOBRE ELS GRAVATS UTILITZATS EN
L'ENCUNYACIÓ DE LES MONEDES DE
DIFERENTS NACIONS.
Joseph García Cavallero (Assajador y
Marcador Major del Regne de Castella)
Madrid 1731
Pedro Murillo Valverde
Madrid 1752
Nicollé de la Croix
Madrid 1779
Fray Lamberto de Zaragoza
(Saragossa, 1711- 1785)
(Saragossa, 1711- 1785)
Pamplona 1782
Manuel Rodríguez.
Académic
Supernumerari de la Real Academia de San Fernando.
Madrid 1797
Antonio de Moya
Madrid
1756
Rei Pere III "el
Cerimoniós"
Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere
terç rey dArago
(1344) |
«De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens»
Rei Pere III "el Cerimoniós"
Crònica dels
Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona
(o Crónica de San Juan de la Peña)
(~1359~1370)
Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones".
A la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons". En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals fent homenatge a Carlemany.
València 1524
Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
 |
| Alfons I el Batallador |
.jpg) |
| Ramón Beremguer II |
La col·lecció fou encarregada per la Diputació del General de Catalunya el 1587 a Filippo Ariosto, qui procedent de Saragossa ja havia fet el mateix per a la Diputació del General d'Aragó. Després de les bones recomanacions que els diputats aragonesos van trametre als diputats catalans, aquests accediren a fer-li el mateix encàrrec.
.jpg) |
| Ramir II |
.jpg) |
| Ramón Beremguer III |
L’autor realitzà la sèrie aragonesa, entre l’agost de 1586 i el juny de 1587; successivament, i pintà la sèrie barcelonina entre el juliol de 1587 i l’agost de 1588.
La sèrie aragonesa, no es va conservar, però que s’ha transmès en les còpies de pintors àulics del segle XVII fetes per al Salón del Buen Retiro de Madrid.
.jpg) |
| Peronella i
Ramon Berenguer IV
|
.jpg) |
| Alfons II d’Aragó i I de Barcelona |
Retrat del rei Alfons
I d'Aragó "el Batallador", pel saragossà Francisco Pradilla, 1879.
Ajuntament de Saragossa. Podem veure, al marge inferior dret, com l'escuder
subjecta
l'escut del monarca.
El Pacte Federal
de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i projecte
d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, Aragó i Les
Balears sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.
L'elecció de Tortosa es degué al fet que es troba situada al centre de l'antiga Corona
d'Aragó.
Per altra part no sembla que quedi clar el significat del terme "Senyal Reial", que no significa que sigui del "regne", si no que es el senyal personal o familiar del rei i la família reial. Veiem uns exemples:
Senyal territorial Senyal Reial
Anglaterra:
 |
Noruega
Espanya
Aragó
 |
Escut de 1450. L'escut és una mica diferent a com ara el coneixem. Per començar, no té quatre parts, sinó tres, i la col·locació de les diferents imatges tampoc coincideix amb l'actual. En la meitat superiora de l'escut, apareixen les barres, el senyal real, compartit per tots els estats de la Corona. I a la punta de l'escut apareixen les armes corresponents a Aragó: el que es coneixia com "l'Aragó antic", és a dir, la creu d'Iñigo Arista, i "l'Aragó modern", la creu d'Alcoraz. |
 |
La mateixa distribució que es veu en les pedres armeras que la Diputació del Regne va encarregar per a la façana de la seva seu, a la plaça de la Seu de Saragossa. Als costats, la creu d'Iñigo Arista i la creu d'Alcoraz, i en el centre i més amunt les barres, amb la corona, indicant així el seu caràcter reial, a diferencia de les anteriors que si son territorials. |
X.M.C. 2/2015
Articles Relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada