EL SALÓ DE REGNES DEU EL SEU NOM ALS ESCUTS DELS 24
REGNES QUE FORMAVEN LA MONARQUIA HISPÁNICA EN TEMPS DELS AUTRIAS, CONCRETAMENT
DE FELIP IV, ENTRE ELS CUALS, COM NO, CATALUNYA.
El Saló de Regnes va ser l'autèntic eix pictòric de
l'antic Palau del Bon Retiro, construït entre 1630 i 1633. El palau es va
construir a l'Est de Madrid, envoltat de jardins, amb la finalitat d'allotjar a
la família reial durant l'estiu.
“El Saló de Regnes era l'estança més significativa del
Retiro. Al principi havia estat destinada a llotja real, quan el palau
s'utilitzava com a teatre de festes. Però quan el Retiro es va convertir en
palau pròpiament dit, el Saló de Regnes va passar a ser saló del tron, en què
el monarca presidia les cerimònies i diversions de la cort. Una utilització de
tan alt rang requeria una decoració no menys excelsa, que servís com síntesis
del poder i la glòria del Rei d'Espanya.
No es va reparar en despeses per convertir l'estada en un
model de regi esplendor. El saló ocupava un llarg espai rectangular al centre
de l'ala nord del palau, el triple de llarg que d'ample (34,6 x 10 metres) i
alt de sostres (8 metres). Una balconada de ferro donava la volta a
l'habitació, proporcionant als cortesans lloc per contemplar des de dalt dels
espectacles que tenien lloc en ella. Vint finestres deixaven entrar abundant
llum, il·luminant l'esplèndid mobiliari i decoració; els sòls estaven recoberts
de catifes orientals i entre cada un dels deu finestrals baixos, així com a
cada costat de les dues portes, se situaven taules de jasp. Al costat de
cadascuna de les dotze taules s'alçava un lleó rampant d'argent sostenint les
armes d'Aragó, regal del protonotari Villanueva.
El sostre anava pintat al fresc
amb detallats daurats, i entre les llunetes de les finestres s'havien pintat
els escuts dels vint regnes de la Monarquia espanyola, que van acabar per donar
nom al saló. Els elements decoratius més importants eren les pintures que
penjaven de les quatre parets. Entre les finestres, als costats, penjaven dotze
grans escenes de batalles encarregades expressament a artistes de la cort, que
representaven les grans victòries assolides pels exèrcits de Felip IV a cada
racó del seu imperi mundial. A aquestes s'afegien deu escenes de la vida
d'Hèrcules pintades per Zurbarán. Finalment, cinc retrats reals eqüestres de
Velázquez, als costats de les portes, completaven la decoració, d'una opulència
gairebé asiàtica.”
La decoració de l'estança, obra de Velázquez, era la més esplèndida
de tot el complex de palau ja que, com saló del tron que era, havia de complir
la missió d'impressionar a ambaixadors i membres oficials i il·lustres de les
altres corts europees que acudien a palau. Les parets estaven recobertes fins
al sòl de pintures d’estil grutesc; a més, acollien una decoració pictòrica
curulla de simbolisme polític, l'únic objectiu del qual era l'exaltació del rei
Felip IV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada