Aquesta
teoria tracta sobre el llinatge de Ramón Berenguer IV i l'origen del Casal
d'Aragó, amb implicacions sobre elSenyal Reial, formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta, que es
basa en la institució jurídica consuetudinària del “Casamiento encasa ”, típica de l’alt Aragó.
 |
Pedro Abarca
(Jaca, 1619 - Palencia, 1693)
Teòleg i
historiador. Catedràtic de la Universitat de Salamanca.
Madrid 1682
Farem unes consideracions al respecte:
|
1. La figura del
"casamiento en casa" apareix com a molt aviat al segle XV,
dins d’un context de famílies agrícoles o ramaderes, perseguint la conservació
i la pervivència d'un patrimoni familiar.
2. Els reis
d'Aragó es regien pels furs de Jaca, nucli justament del dret altaragonès els
quals no recullen, ni esmenten, aquesta figura jurídica, a més de contenir
preceptes que entren en contradicció directa amb la mateixa.
3. La finalitat
del "casamiento en casa" és la protecció de la figura del
"heredero" i els seus drets hereditaris, en el cas que un dels
cònjuges morís i que el vidu o vídua contragues nou matrimoni (en cas d'obtenir
permís per a això), i així evitar el que podriem anomenar un efecte
"ventafocs" es a dir, la perduda dels drets de l'hereu a favor d'un
fill del nou matrimoni, o la divisió de la propietat entre dos o més hereus, el
que podria portar a la desaparició d'aquesta.
Citant al jurista aragonès Francisco Sánchez Pascual al "Anuario de derecho aragonès" (1944): "En
primer lugar, y en contra de lo que algunos opinan, el Casamiento en Casa se ha
hecho para los hijos y por lo tanto cuando no quede sucesión dicho pacto no
rige, porque no tiene razón de ser. Esta norma es la que rige y considero
fundamental".
4. En el cas de
la successió al tron del regne d'Aragó, el problema rau justament en la falta
d’un hereu vàlid, i per tant successor. No cal protegir-lo, cal triar-ne un, i
així, en virtut del testament de Ramiro I, es procedeix a l'elecció d'un marit
i del lliurament del poder directament a aquest. El poder "potestas"
es lliura a perpetuïtat a Ramon Berenguer, com així ordena Ramiro II als seus
súbdits, al tercer document, pel qual feia donació del regne, signat a
Saragossa el 13 de novembre de 1137: "com per rei ho han de tenir i
posseir, i que li guardin obediència i fidelitat contínuament en totes les
coses així com rei". Potestas que transmet el comte al seu fill, no així
el títol, dignitat real o "regnum" que el transmet Peronella, qui es reina no mes nominalment, la mà de la qual es lliura juntament amb el regne, alcomte, a l'edat d'1 any.
5. Al moment del
casament l’any 1150, passats entre 14 i 15 anys del lliurament del regne, Ramón
Berenguer ja havia rebut del rei de Castella, i a títol personal, el regne de
Saragossa (1140), i les ordres militars de l’Hospital de Jerusalem , del Sant Sepulcre, i la del
Temple de Jerusalem (1141 - 1143), havien ja revertit sobre ell, també a títol personal, les parts
corresponents del testament d'Alfons I. L’any 1158 el Papa Adrià IV va confirmar les donacions fetes, atorgant així el poder i autoritat
corresponents sobre les terres del difunt “Batallador”, en virtut del seu
testament, a nom d’en Ramon Berenguer IV i dels seus hereus.
6. Ni els documents de concessió de les Ordres
militars ni la butlla papal d'aprovació al·ludeixen a Ramon Berenguer com
"príncep" o "dominador" d'Aragó, sino com a comte de Barcelona; així, constataven que
seguien considerant vàlid el testament del rei Alfons I, que llegava el regne
en parts iguals a les ordres militars de Jerusalem. Només aquest reconeixement
del testament permetia concloure els acords de cessió de drets. Aquest reconeixement
comporta el rebuig de l'elecció de Ramiro II el Monjo com a rei per una part
dels nobles aragonesos, així com els seus edictes i decisions. Segons la
investigació de P. Kehr (1946), citada per J. Cabestany: "[el papa
Innocenci II] no va reconèixer el casament del Monjo ni, per tant, la legítima
successió de Peronella".
Confirma també això el fet de que les renúncies de les ordres militars a
l'herència d'Alfons el Batallador es van fer a favor de la persona de Ramon
Berenguer de Barcelona, sense un sol esment de Ramiro ni de la seva filla, y
que amb la seva butlla, el Papa, compleixi de facte la legalitat emanada del
testament d'Alfons I, i feia veure que el regne d'Aragó havia passat del Batallador a mans de les Ordres militars, qui
posteriorment ho cedien al comte de Barcelona.
 |
Juan
Briz Martínez
Saragossa
1620
|
Molt al contrari, tots, absolutament TOTS, els cronistes i historiadors donen per “finita” i “terminada” la línia dels reis d'Aragó, descendents de la branca navarresa d'Iñigo Arista, amb el retir d’en Ramiro II, i comencen el compte dels reis descendents per linea masculina dels comtes i Casa de Barcelona.
 |
Gerónimo Zurita
Anales de la Corona de Aragón
|
Per exemple podem llegir a les cròniques de San Juan de la Peña: “Aquí
femos fin et termino a los Reyes de Aragón…”,
Pedro Abarca afirmant: “Con su retiro (Ramiro II) feneció para Aragón la primera Varonía Real, llamada de Don Iñigo Arista…(y)... entró la segunda, y mas feliz Varonía de los Poderosos Príncipes de los bravos Catalanes”
O a Gaspar Castellano: "Con el rey monje terminó la primera dinastía de los reyes de Aragón..."
8. Ramon
Berenguer IV va traslladar la Cort d' Aragó a Barcelona, ciutat comtal.
Petronila va viure i va morir a Catalunya, i a Barcelona va ser enterrada.
Alguns cronistes, com Briz Martínez, acusen el comte d'haver traslladat a
l'Arxiu Reial de Barcelona, molts documents de l'arxiu de San Juan de la Peña,
i d'haver deixat en desús, caient així en desgràcia, el panteó reial aragonès.
 |
| Fray Andrés Casaus y Torres (Jaca 1762 - ¿-¿)
Madrid 1806
|
9. Tots els documents i privilegis expedits o confirmats per Ramon Berenguer son signats com a Comte de
Barcelona; aquests inclouen les cartes de poblament de Lleida i Tortosa, així com la ratificació dels Furs de
Saragossa i el "Privilegio de los veinte", sent aquests dos
últims, ratificats al seu torn per el seu fill, Alfons II, qui signa com "filius
Barchinonensis comitis".
Al 1997 el Dr.
Josep Serrano i Daura va refutar-la a l’article titulat: “La donació de Ramir II d’Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona de 1137 ila institució del “casamiento en casa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada